Amb ocasió dels treballs analítics de l'assignatura de Polítiques, vaig considerar la mobilització pro WikiLeaks com un moviment social des del moment que posa la llavor per transformar valors de la societat (Castells, 1998). Ara bé, els valors que l’orienten s’articulen d’una nova manera, com és propi dels Nous Moviments Socials (NMS) (Riechmann i Buey, 1994), amb alguns trets del tipus ideal de NMS, compartits als aspectes de la Nova Cultura Política (NCP): són estratègies d'autoregulació col·lectiva que tendeixen a tornar poder a la societat en lloc de concentrar-lo a l'Estat; promouen desinstitucionalització de la vida política, i en certa manera un model alternatiu de democràcia; hi ha gran diferenciació d’objectius i tàctiques, per la difusió global de fets locals, i perquè la mobilització amb rèpliques de simpatitzants és autònoma [1]; es dóna l’estructura organitzativa descentralitzada del moviment, en forma de xarxa – per ex. esdevé marc per a l’aliança entre diferents mitjans de comunicació.
No institucionalitzat com els moviments socials clàssics, però de forma semblant a les milicies ‘patriotes’ dels EUA (Castells, 1998), les mobilitzacions de WikiLeaks són més reactives, que no pas provisores de projecte social, cosa que comporta conseqüències difícils de preveure. Amb les revelacions de la diplomàcia dels EUA, WikiLeaks sembla desafiar l’ordre global, com als moviments socials descrits per Castells (1998). Tanmateix el moviment diu anar en contra de qualsevol forma d’opressió i manca d’ètica, sense especificar sistema econòmic. Per tant, crec que, a més d’un NMS, és un moviment per la justícia global (Juris, 2006).
WikiLeaks no utilitza armes convencionals, sinó informació classificada. Enllaçant amb el sisè aspecte de la NCP (Clark i Inglehart, 1998), referent a la "política d'escala" , el seu impacte ha estat afavorit per la seva presència en els mitjans de comunicació, a més d'Internet en què es sustenta la seva infrastructura organitzativa. WikiLeaks ha aconseguit pressionar el govern islandès perquè creés una llei per fer front al clientelisme i secretisme del seu principal banc quan va fer fallida (vegeu ‘Wikirebels’). Aquesta llei de llibertat d’expressió fa palès com aquest moviment interactua amb els processos polítics de les societats de les quals revela informació.
Referències bibliogràfiques:
- Castells, M. (1998): La era de la información. Volum segon. Madrid: Aliança, p. 91-133.
- Clark T. N. i R. Inglehart “La nueva cultura politica: Dinámicas cambiantes de sostén para el estado de bienestar y otras políticas en las sociedades postindustriales”. A, Clark i V. Hoffman-Martinott (eds.) (1998): La nueva cultura política. Boulder CO: Westview Press, 1998, p. 9-74. Disponible en línia a: http://www.spc.uchicago.edu/depts/faui/cap_2.rtf [Accés: 20.12.2010]
- Riechmann, J; Fernández, Buey, F. (1994): Redes que dan libertad: Introducción a los nuevos movimientos sociales. Barcelona: Paidós. "Ocho características para definir los NMS", p. 56-80.
- Juris, J.S. "Movimientos Sociales en red: movimientos globales por una justicia global" en Castells, M. (ed.), (2006): La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza Editorial. p.415-439
- WikiLeaks (lloc web alternatiu): http://www.wikileaks.fi/
- ‘Wikirebels’. 30 minuts. A: TV3. Disponible en línia a: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3292490
No hay comentarios:
Publicar un comentario