A col·lació del tema de les xarxes socials a Internet, m’ha semblat interessant l’article amb títol “Diez consejos útiles para estar protegido en Facebook” publicat per TechWeek el passat 8 d’abril, segons la qual els investigadors de Trend Micro, proveïdor global de seguretat de continguts a Internet, han elaborat un decàleg de recomanacions per protegir la informació dels usuaris a Facebook.
Entre aquests consells, en trobem alguns que per bé poden semblar força obvis per aquells qui ens hem avesat a navegar per Internet, el fet de recordar-los no deixa de ser important. Accedir directament al site del Facebook o escrivint l’adreça del vincle al navegador i no utilitzar vincles que procedeixin d’algun amic; configurar les opcions de privacitat per tal de controlar qui veu el teu perfil, o descarregar la versió més actual del navegador que pugui advertir dels llocs sospitosos, són algunes de les pràctiques aconsellades.
D’altra banda, el mateix dia, sortia l’article “Participar en redes sociales puede perjudicar la búsqueda de un empleo” al web Expansión y Empleo, sobre el risc que les empreses accedeixin al perfil dels usuaris i trobin informació que influeixi en el procés de selecció. De tota manera, el mateix grup de recursos humans que havia advertit del risc, comentava també la potencialitat de les comunitats virtuals de multiplicar els contactes professionals. A la notícia considero que hi manca, però, la distinció fonamental entre les xarxes socials adreçades a finalitats professionals com LinkedIn, i les que engloben finalitats més diverses.
Probablement en un món més ètic, les possibilitats d’establir, mantenir i ampliar contactes serien moltes més. Tanmateix, com amb totes les tecnologies, les oportunitats d’aquestes xarxes i la salvaguarda de la nostra privacitat en el context públic, depenen de l’ús que en sabem fer d’elles.
D’altra banda, el mateix dia, sortia l’article “Participar en redes sociales puede perjudicar la búsqueda de un empleo” al web Expansión y Empleo, sobre el risc que les empreses accedeixin al perfil dels usuaris i trobin informació que influeixi en el procés de selecció. De tota manera, el mateix grup de recursos humans que havia advertit del risc, comentava també la potencialitat de les comunitats virtuals de multiplicar els contactes professionals. A la notícia considero que hi manca, però, la distinció fonamental entre les xarxes socials adreçades a finalitats professionals com LinkedIn, i les que engloben finalitats més diverses.
Probablement en un món més ètic, les possibilitats d’establir, mantenir i ampliar contactes serien moltes més. Tanmateix, com amb totes les tecnologies, les oportunitats d’aquestes xarxes i la salvaguarda de la nostra privacitat en el context públic, depenen de l’ús que en sabem fer d’elles.
