A partir del tema de recerca “Motivacions dels usuaris participants del grup 'Universitat Oberta de Catalunya (UOC)' que es troba al Facebook”, em vaig proposar cercar què busquen i per a què utilitzen aquest grup, els usuaris que hi participen. A continuació en mostro part de la meva reflexió final:
En primer lloc, crec que les competències com a internauta, en lloc de suposar-me una barrera per a l’estranyament necessari en etnografia, m’han permès cercar significacions i a partir de la reflexibitat trobar els elements per interrogar el camp d’estudi: que conduïa a participar als usuaris del grup de la UOC al Facebook. No he pretès convertir-me en nativa, però si adoptar el punt de vista nadiu per tal de conèixer de primera mà l’experiència sobre el seu univers cultural i utilitzar la meva subjectivitat com a eina de recerca, de manera controlada i reflexiva (Ardèvol, 200?).
Com diuen els experts en etnografia (Geertz, 1987) el lloc d’estudi -el Facebook i la interfície d’un dels grups que hi ha- no és l’objecte d’estudi. Per tant, les motivacions que he interpretat dels informants d’un col•lectiu concret del Facebook –respostes als seus dubtes, conèixer companys dels seus estudis i població, coneixements pràctics o de contingut sobre titulacions... - s’han d’interpretar i especificar en l’objecte de recerca com les motivacions particulars recollides a partir d’uns usuaris que participen en aquell grup concret en un moment determinat.
Si partim del propòsit de comprendre el sentit de l'acció humana, no ens cal el coneixement “directe” del context on se situen les narracions dels entrevistats (Ardèvol, 200?), sinó comprendre el relat que va construint el context que el legitima. Així, he observat que durant l’entrevista, l’informant ha anat construint i modificant el context per tal d’explicar els seus interessos en el grup. I en algun moment ha emprat elements verbals, que per a ser compresos és necessari fer alguna referència al context del qual sorgeixen –concepte anomenat indexicalitat del llenguatge.
Una altra qüestió relacionada amb la pregunta de recerca, és el tema de la identitat del grup. Aquesta es tracta al Facebook com una representació situada, i és el pretext explícit amb què la majoria d’usuaris participen al grup: ser, haver estat o tenir algun interès en ser estudiants de la UOC. No obstant això, en el grup no hi ha sistemes per comprovar la procedència identitària dels seus membres, que s’accepta com una confiança situada (Hine, 2004: 177). Únicament per al grup, les dades de contacte de la UOC amb enllaç al web oficial de la UOC, fan visible que la identitat serveix per a ús estratègic per a reforçar-ne l’autenticitat. Més enllà d’aquest fet, i en el context del Facebook, els usuaris poden cercar altres tipus d’identitat relacionats, com el fet de trobar estudiants dels mateixos estudis o propers al lloc de residència. Aquest últim desig de trobar estudiants per efectuar trobades físiques més enllà dels espais virtuals, posa de manifest un altre aspecte: que l’espai virtual sovint no acaba en ell mateix, ni perd mai completament tota referència a les realitats offline (Hine: 2004, 177).
Tanmateix, si tenim en compte que els usuaris participants del grup de la UOC al Facebook, provenen d’un univers cultural també virtual, (Hine, 2004: 54) els límits que s’examinen en altres estudis entre allò “real” i allò “virtual”, així com entre el context “offline” i aquell altre “online” s’esvaeixen, en la mesura que la versió local de la “realitat” de cadascun d’ells tenen punts en comú – per exemple, tant els estudiants del Campus com els del grup al Facebook intercanvien comentaris entorn dels seus estudis del context en línia. No obstant això crec que, constitueixen l’objecte d’estudi d’un altre treball, les connexions entre el context en què observem la significació cultural d’un grup al Facebook, d’aquell altre context que dóna origen a la motivació principal del seu ús.
Finalment, vull agrair un cop més als usuaris participants del grup de la UOC al Facebook que han fet possible el meu treball de camp, i confio que la lectura hagi estat del vostre interès.
Bibliografia citada:
- Ardèvol Piera, E.; Vayreda Duran, A. (200?): Metodologies qualitatives per a la recerca social. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya [lloc web]. Url: http://cv.uoc.edu [Accés: 26.10.2009]
- Geertz, C. (1987): "Descripción densa: Hacia una teoría interpretativa de la cultura". La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa.
- Hine, C. (2004): Etnografia virtual. Barcelona: UOC.
