A col·lació del tema de les xarxes socials a Internet, m’ha semblat interessant l’article amb títol “Diez consejos útiles para estar protegido en Facebook” publicat per TechWeek el passat 8 d’abril, segons la qual els investigadors de Trend Micro, proveïdor global de seguretat de continguts a Internet, han elaborat un decàleg de recomanacions per protegir la informació dels usuaris a Facebook.
Entre aquests consells, en trobem alguns que per bé poden semblar força obvis per aquells qui ens hem avesat a navegar per Internet, el fet de recordar-los no deixa de ser important. Accedir directament al site del Facebook o escrivint l’adreça del vincle al navegador i no utilitzar vincles que procedeixin d’algun amic; configurar les opcions de privacitat per tal de controlar qui veu el teu perfil, o descarregar la versió més actual del navegador que pugui advertir dels llocs sospitosos, són algunes de les pràctiques aconsellades.
D’altra banda, el mateix dia, sortia l’article “Participar en redes sociales puede perjudicar la búsqueda de un empleo” al web Expansión y Empleo, sobre el risc que les empreses accedeixin al perfil dels usuaris i trobin informació que influeixi en el procés de selecció. De tota manera, el mateix grup de recursos humans que havia advertit del risc, comentava també la potencialitat de les comunitats virtuals de multiplicar els contactes professionals. A la notícia considero que hi manca, però, la distinció fonamental entre les xarxes socials adreçades a finalitats professionals com LinkedIn, i les que engloben finalitats més diverses.
Probablement en un món més ètic, les possibilitats d’establir, mantenir i ampliar contactes serien moltes més. Tanmateix, com amb totes les tecnologies, les oportunitats d’aquestes xarxes i la salvaguarda de la nostra privacitat en el context públic, depenen de l’ús que en sabem fer d’elles.
D’altra banda, el mateix dia, sortia l’article “Participar en redes sociales puede perjudicar la búsqueda de un empleo” al web Expansión y Empleo, sobre el risc que les empreses accedeixin al perfil dels usuaris i trobin informació que influeixi en el procés de selecció. De tota manera, el mateix grup de recursos humans que havia advertit del risc, comentava també la potencialitat de les comunitats virtuals de multiplicar els contactes professionals. A la notícia considero que hi manca, però, la distinció fonamental entre les xarxes socials adreçades a finalitats professionals com LinkedIn, i les que engloben finalitats més diverses.
Probablement en un món més ètic, les possibilitats d’establir, mantenir i ampliar contactes serien moltes més. Tanmateix, com amb totes les tecnologies, les oportunitats d’aquestes xarxes i la salvaguarda de la nostra privacitat en el context públic, depenen de l’ús que en sabem fer d’elles.
tot i els intents de protegir la privacitat de les persones (la llei de protecció de dades, LOPD) costa. CRec que té molt a veure en canvis de percepció i culturals: s¡està desdibuixant la distinció entre públic i privat, hi ha una explossió de narcisisme (un tret inmadur i adolescent segons Freud), la trivialització d'allò que pot ser importat (convertir en "joguines" manipulables tot allò que és més gran que nosaltres (em remeto a J. A, marina a ELOGIO Y REFUTACIÓN DEL INGENIO)... TOT PLEGAT un camp apassionant per a seguir, refelxionar i pensar-hi. en definitiva, parlem d'identitat
ResponderEliminarHola
ResponderEliminarSEmpre he pensat que les reds socials són perilloses si no hi ha algun control. Hem de tenir en compte que són nosaltres i les nostres circumstàncies i en cada moment, una frase pot tenir un significat. Em preocupa que internet no "distingeixi" els estats d'ànim i les intencions que hi ha darrere de les paraules , qüestió que té molt de pes a la vida real (no virtual).
LAura
Hola,
ResponderEliminargràcies a les dues per les vostres aportacions.
Com bé dius Anna, en parlar de xarxes socials a Internet parlem d'identitat i, crec que sobretot, d'identitat social. En aquestes xarxes poden aflorar visiblement el narcissisme o un afany popularitat, però també altres trets de personalitat que es poden donar a les xarxes socials quotidianes.
Pel que dius Laura, de les possibilitats del llenguatge a Internet, que entenc fragmentat, asincrònic i sovint escrit, certament pot tenir aquestes mancances que sovint es capten millor en una comunicació en persona, però hi trobo també altres avantatges com la possibilitat de reflexionar abans d'expressar-se i després de llegir. D'altra banda, desafortunadament hi ha qui utilitza o descontextualitza les frases o imatges dels altres, i la potencialitat de fer-ho és tant o més que les converses en una comunitat real. Això pot donar certa prevenció d'associar-s'hi. Però, probablement sigui un repte ètic que ha d'assumir la nostra societat per tal de convertir les TIC en un autèntic instrument de llibertat.