Espai iniciat per compartir notícies, comentaris i recursos entorn dels continguts del Màster en Societat de la Informació i el Coneixement (SIC). Actualment pretén ser un punt de partida per oferir serveis d'Informació i Documentació vinculats amb les noves necessitats de la societat emergent.
La manifestació del 10-J davant la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, a més de ser massiva a la ciutat de Barcelona i d’aplegar molts centenars de ciutadans catalans a capitals d’arreu del món, ha estat qualificada la primera manifestació 2.0 pel ressò que ha tingut a Twitter i a la xarxa en general. Així, milers de missatges enviats a Twitter, fotografies penjades a Flickr i altres galeries romanen en arxiu d'aquesta jornada. (Vegeu “Milers de missatges reprodueixen la manifestació massiva a Twitter” a 3cat24.cat)
La majoria de missatges a Twitter són dels que hi han assistit i que, gràcies a la connexió Wi-Fi, envien les seves opinions. També n’hi ha molts de persones que en lloc d’assistir a la manifestació, han decidit seguir-la i adherir-s’hi des de la xarxa, la qual cosa amplia les possibilitats de mobilització democràtica com mai s’ha fet.
La notícia m’ha cridat l’atenció, especialment després d’haver estudiat les diferents perspectives teòriques de l’efecte de les TIC en els processos polítics. La barreja de missatges de polítics, institucions, mitjans de comunicació amb els de qualsevol ciutadà a Twit.cat –en total més de dos mil entorn del tema-, a primer cop d’ull podria acostar-nos a la perspectiva “ciberoptimista” segons la qual les eines 2.0 ens conduirien a la democràcia directa. Però lluny de caure en el determinisme tecnològic d’aquesta teoria, cal fer-ne una observació més acurada.
Tot i que, el Twitter és un espai que s’esdevé fora del marc formal de la democràcia representativa, cal examinar amb prudència que el servei de microblogging que constitueix no és utilitzat per tothom –disposin d’aptituds i recursos per fer-ho o no. Crec que aquest pot esdevenir un pas més enllà en la comunicació o almenys “informació” bidireccional dels polítics amb la ciutadania, que la que proporcionen els blocs dels polítics, sovint més proclius a la mera difusió de l’activitat al seu partit; tanmateix caldrà analitzar el nivell d’interacció que cerquen i accepten els seus twits.
Per tant, sense abandonar cert grau de “ciberescepticisme” en l’ús d’una eina que no està totalment estesa, em complau observar el nivell creixent d’ús de les eines 2.0 entre la població per tal de participar, opinar i mobilitzar-se entorn dels afers d’interès públic.
L'assignatura de Metologies Qualitatives per a la Recerca Social m'ha ofert l'oportunitat de realitzar el que per a mi és una autèntica vocació i plaer: escriure les reflexions realitzades a partir de les lectures i en relació a les dades observades i recollides, després de fer un petit 'mos' a la recerca qualitativa.
A partir del tema de recerca “Motivacions dels usuaris participants del grup 'Universitat Oberta de Catalunya (UOC)' que es troba al Facebook”, em vaig proposar cercar què busquen i per a què utilitzen aquest grup, els usuaris que hi participen. A continuació en mostro part de la meva reflexió final:
En primer lloc, crec que les competències com a internauta, en lloc de suposar-me una barrera per a l’estranyament necessari en etnografia, m’han permès cercar significacions i a partir de la reflexibitat trobar els elements per interrogar el camp d’estudi: que conduïa a participar als usuaris del grup de la UOC al Facebook. No he pretès convertir-me en nativa, però si adoptar el punt de vista nadiu per tal de conèixer de primera mà l’experiència sobre el seu univers cultural i utilitzar la meva subjectivitat com a eina de recerca, de manera controlada i reflexiva (Ardèvol, 200?).
Com diuen els experts en etnografia (Geertz, 1987) el lloc d’estudi -el Facebook i la interfície d’un dels grups que hi ha- no és l’objecte d’estudi. Per tant, les motivacions que he interpretat dels informants d’un col•lectiu concret del Facebook –respostes als seus dubtes, conèixer companys dels seus estudis i població, coneixements pràctics o de contingut sobre titulacions... - s’han d’interpretar i especificar en l’objecte de recerca com les motivacions particulars recollides a partir d’uns usuaris que participen en aquell grup concret en un moment determinat.
Si partim del propòsit de comprendre el sentit de l'acció humana, no ens cal el coneixement “directe” del context on se situen les narracions dels entrevistats (Ardèvol, 200?), sinó comprendre el relat que va construint el context que el legitima. Així, he observat que durant l’entrevista, l’informant ha anat construint i modificant el context per tal d’explicar els seus interessos en el grup. I en algun moment ha emprat elements verbals, que per a ser compresos és necessari fer alguna referència al context del qual sorgeixen –concepte anomenat indexicalitat del llenguatge.
Una altra qüestió relacionada amb la pregunta de recerca, és el tema de la identitat del grup. Aquesta es tracta al Facebook com una representació situada, i és el pretext explícit amb què la majoria d’usuaris participen al grup: ser, haver estat o tenir algun interès en ser estudiants de la UOC. No obstant això, en el grup no hi ha sistemes per comprovar la procedència identitària dels seus membres, que s’accepta com una confiança situada (Hine, 2004: 177). Únicament per al grup, les dades de contacte de la UOC amb enllaç al web oficial de la UOC, fan visible que la identitat serveix per a ús estratègic per a reforçar-ne l’autenticitat. Més enllà d’aquest fet, i en el context del Facebook, els usuaris poden cercar altres tipus d’identitat relacionats, com el fet de trobar estudiants dels mateixos estudis o propers al lloc de residència. Aquest últim desig de trobar estudiants per efectuar trobades físiques més enllà dels espais virtuals, posa de manifest un altre aspecte: que l’espai virtual sovint no acaba en ell mateix, ni perd mai completament tota referència a les realitats offline (Hine: 2004, 177).
Tanmateix, si tenim en compte que els usuaris participants del grup de la UOC al Facebook, provenen d’un univers cultural també virtual, (Hine, 2004: 54) els límits que s’examinen en altres estudis entre allò “real” i allò “virtual”, així com entre el context “offline” i aquell altre “online” s’esvaeixen, en la mesura que la versió local de la “realitat” de cadascun d’ells tenen punts en comú – per exemple, tant els estudiants del Campus com els del grup al Facebook intercanvien comentaris entorn dels seus estudis del context en línia. No obstant això crec que, constitueixen l’objecte d’estudi d’un altre treball, les connexions entre el context en què observem la significació cultural d’un grup al Facebook, d’aquell altre context que dóna origen a la motivació principal del seu ús.
Finalment, vull agrair un cop més als usuaris participants del grup de la UOC al Facebook que han fet possible el meu treball de camp, i confio que la lectura hagi estat del vostre interès.
Bibliografia citada:
- Ardèvol Piera, E.; Vayreda Duran, A. (200?): Metodologies qualitatives per a la recerca social. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya [lloc web]. Url: http://cv.uoc.edu [Accés: 26.10.2009] - Geertz, C. (1987): "Descripción densa: Hacia una teoría interpretativa de la cultura". La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa. - Hine, C. (2004): Etnografia virtual. Barcelona: UOC.
Han passat uns mesos des que vaig acabar l'assignatura de Fonaments tecnològics i m'agradaria donar en aquest bloc un enfocament més global de la pretesa Societat de la Informació i el Coneixement ... per aquest motiu, he canviat el nom del bloc per un de més ampli amb voluntat de reflexionar sobre la SIC.
Per començar voldria comentar àmbits sovint oblidats entorn de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), sense els quals aquestes no poden prosperar, ni ens poden proporcionar els beneficis que ens aporten.
I si en les organitzacions dedicades a la recerca, innovació i al desenvolupament la Gestió d'Informació és bàsica per treure avantatges a les TIC, no ho és menys en qualsevol organització d'avui dia que treballi amb una gran quantitat de dades ... Així, cal considerar el perfil del documentalista, no només per a la gestió de continguts o de documents, sinó de tot allò que pot transformar-se en coneixement per a l'organització.
D'altra banda, el saber fer en Vigilància Tecnològica, és fonamental en l'aplicació d'eines per a la recuperació d'informació...Em preocupa l'oblit d'aquests factors per part d'algunes organitzacions que ignoren els coneixements necessaris del personal preparat per coordinar i organitzar la informació per tal que pugui ser fàcilment recuperada, utilitzada, desada i, quan s'escau, difosa. Cal recordar que hi ha un conjunt de professionals procedents de diverses disciplines vinculades amb la informació i el coneixement, que hi tenen molt a dir en com la informació és tractada.
Crec que ja és hora que la nostra societat aprengui que la innovació no ve donada directament per la tecnologia!
Confio que aquest post serveixi per aportar una mica més de coneixement i llum, per al bé de les organitzacions.
Aprofito els últims dies de l'assignatura, per oferir una ullada als Premis blocs Catalunya de l'any passat i a la previsió del certamen d'enguany.
Trobareu un breu resum dels que van tenir lloc al 2008 en aquest vídeo de l' Espai Internet del Telenotícies del cap de setmana emès pel canal 3/24 (19 d'octubre de 2008):
Fa pocs dies es va presentar un nou cercador capaç de respondre amb dades concretes preguntes formulades en llenguatge col·loquial. Es diu Wolfram Alpha . De moment està en fase de proves i només en anglès, però ha sorgit com a nou competidor de Google i dóna un pas cap a la web semàntica.
Quan encara observem les aplicacions de la web 2.0, les quals constatem primerenques en alguns àmbits de la societat, ja es comencen a experimentar els avenços cap a la web 3.0.
La rapidesa en l'avenç tecnològic permetrà la seva difusió i assimilació per la societat abans no en surti un de nou?
Creieu que arribarà a tenir el mateix ús i popularitat que Google?
Sóc llicenciada en Documentació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 2005. Prèviament, havia cursat i assolit la llicenciatura en Pedagogia, també per la UAB.
I he continuat formant-me fins a completar els estudis de Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya.
